Bubota

El que sempre m’ha cridat l’atenció dels fantasmes és la història que porten al darrere. Històries no acabades, camins equivocats o possibilitats no completes. Són personatges a mig fer que evoquen més al passat que al futur i que ho fan d’una manera misteriosa, deixant entreveure les coses, no explicitant-les.
La seva passivitat davant el món real, per impossibilitat d’interacció o pel que sigui, fa que em siguin personatges atractius. N’estic bastant fart dels personatges animats que per defecte, han de demostrar una vitalitat hormonada, que no poden parar quiets ni un moment i que miren de caure simpàtics fent gracietes cada dos per tres.
És evident que es pot animar qualsevol mena de personatge sense caure en sobreactuacions ultrapositives i turboguais, però és que en el cas dels fantasmes, la sobrietat és una condició indispensable.
Aquí hi ha una escena que he estat fent d’un fantasma que vaga per un camí on hi passo sovint amb la bicicleta. Al video l’hi he posat per nom Bubota. Pel que es veu, a les Illes Balears, hi ha una mena d’éssers incorporis i semitransparents que van coberts amb llençols i leviten, que se’ls anomena bubotes. M’ha fet gràcia el nom, clar que en aquest cas li he posat una boina per barret i l’he fet més particular.
Tinc més escenes d’aquestes a mig fer, miraré d’anar-ne penjant tan bon punt les vagi enllestint, o potser faré un muntatge amb totes elles, qui sap!